La 83a gala dels premis Oscar no passarà precisament a la història com una de les millors, més entretingudes o amb moments més extravagants, sinó tot el contrari. L’interès cau any darrera any al mateix ritme que augmenta la presència de Botox a la cara dels assistents.
L’entrega de premis començava amb el típic vídeo en el qual els presentadors Anne Hathaway i James Franco recorren les diferents pel·lícules nominades, però la veritat és que sense Billy Cristal no són el mateix. Un Billy Cristal protagonista del moment “Alien“ la cerimònia, m’ha costat més de deu segons identificar-lo, pensava que era un imitador perquè està clar que el de veritat va quedar-se dins d’una clínica d’estètica. Anne Hathaway ha salvat el cap com a presentadora de l’esdeveniment gràcies a la seva naturalitat i, sobretot per l’apatia del seu company James Franco, més preocupat per Twitejar que per conduir l’entrega de premis, podrien haver posat una còpia de cartró i ningú hagués notat la diferència. Han faltat moments per recordar, més moments d’espontaneïtat com l’aparició sorpresa de Kirk Douglas, 95 anys i en plena forma, El millor de la gala!. La resta, palla i més palla, discursos monòtons i números musicals molt pobres. Però els americans no eren aquells que sabien donar espectacle?
Pel que fa els premis més del mateix, cap s’ha sortit del guió esperat excepte el de millor director per Tom Hooper per El discurso del rey, la gran triomfadora emportant-se també els guardons de millor pel·lícula, millor guió original i millor actor protagonista per Colin Firth. Origen s’ha emportat quatre premis tècnics, Aaron Sorkin el de millor guió adaptat per La red social, que també s’ha endut el de millor banda sonora, Toy Story 3 millor pel·lícula d’animació i millor cançó. Natalie Portman li ha donat l’únic premi a El cisne negro, i els dos premis d’interpretació de repartiment, tant masculina com femenina, han anat a parar a les mans de Christian Bale i Melissa Leo per the Fighter. Cap sorpresa i tothom més o menys content. Bé, tothom excepte segurament David Fincher que s’ha quedat sense el premi de millor director, Annette Bening que encara espera guanyar un Oscar i Valor de Ley, la peli dels Cohen que optava a deu premis i tornen casa amb les mans a les butxaques. En resum, una edició que comptava amb un dels millors vanos possibles pel que fa a les pel·lícules nominades, i a la qual li ha faltat carisma, estrelles i la cara de pomes agres de James Cameron al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada