Si algú et recomana una pel·lícula dient-te que l’argument tracta d’un tio que està enterrat, que només surt un actor, i que durant l’hora i mitja de duració l’acció no surt de dins del taüt, pots pensar que serà una pel·lícula difícil de veure, lenta i pesada. Res més allunyat de la realitat. Buried té un ritme trepidant, les situacions es van succeint gairebé sense descans aconseguint atrapar una sala de cinema dins d’una capsa de dos metres quadrats. L’angoixa traspassa la pantalla només acabar uns crèdits inicials magistrals, just en el moment en que la pantalla es queda en negre i només sentim la respiració del protagonista durant varis segons.
El protagonista universal de la pel·lícula és l’actor Ryan Reynolds, un actor que fins ara era quasi més conegut per ser el marit d’ Scarlett Johansson que per una filmografia mancada d’actuacions destacables. Aquí, l’actor canadenc demostra un savoir faire sorprenent sense el qual la pel·lícula perdría molts enters. Si poguéssim destacar un altre protagonista, sens dubte aquest sería el taüt. Gracies al treball de càmara i fotografia aquest sembla expandir-se o encongir-se, semblar proper o inaccessible. Plans impossibles i una il·luminació construïda només a partir d’elements presents en escena, creen un clímax idoni que encisa fins al punt que, fins i tot, aconsegueix que t’empassis el truc de màgia “barato”del final.
PUNTUACIÓ: 7'5
El Americano es una película prescindible de veure i imprescindible com a pitjor película per veure. Optaria com premi a la pitjor : Aborrida,poc original, insípida, previsible. El 89% surt la cara del George Cl. a punt de vendre Nespresso en qualsevol moment....
ResponElimina